Mai no es deixa de somiar (Capítol 18)
Vaig estar esperant l’Addy tota la tarda. Les hores
passaven i jo ajegut al meu llit
trencant-me el cap. Al final vaig mirar el rellotge i vaig veure que era hora d’anar
a sopar. Al arribar al menjador em va
venir l’Addy dient que no havia parat en tot el dia. Em va preguntar que perquè
nescecitava parlar amb ella i jo li vaig dir que no era el lloc més adequat.
Vam quedar despres de sopar a la mava habitació.
De sopar hi havia sopa de fideus i estofat de vedella. Ho
vaig agafar i vaig anar a seure amb la Judith i tota la seva colla. Estava am
tots els caps. M’hi vaig asseure i em van saludar tots, estaven parlant de que
demà obririen la nova planta d’entrenament. Era una plata que estava escavada
molt més fonda que el manjador i que hi hauria una piscina i un gimnas d’ultima
genenració amb unes màquines pensades per entrenar-nos per a lluites. Eren de
realitat virtual i consistien en uns ologrames que imitaven persones. Tots
estaven molt orgullosos d’haber pogut construir aquesta planta ja que al
principi va suposar uns petits problemes d’estructura.
Van dir que demà a
primera hora havia de presentar-me a la sala de reunions per ignagurar la sala.
M’havien escollit a mi per a probar totes les màquines i la piscina.
Al acabar el sopar vaig anar a la meva habitació a esperar
a l’Addy. Ella ja hi era i estava esperant a la porta.
.jpg)
0 comentarios: