Mai no es deixa de somiar (Capítol 17)
Em vaig quedar molt tocat pel que havia vist a les pantalles, l’alcalde li havia dit a la meva mare que havia marxat de la ciutat. La meva existència havia desaparegut per complet. La meva mare pensava que no estava per aquí, que havia marxat de la ciutat i ningú s’havia el perquè.
Vaig anar a veure l’Addy ja que necessitava parlar amb algú. El meu moment era de no poder més. Estava trist i sobretot preocupat per la meva família. Ells no tenien la culpa de res però havia de ser fort i seguir endavant ja que jo sol havia decidit aquest canvi de vida i jo sol havia d’assumir-ne les conseqüències. Al dirigir-me a l’habitació de l’Addy em vaig trobar un noi que em va dir que jo seria un molt bon cap i que seguis fent la meva feina tan bé com fins ara. Em va sorprendre molt ja que jo era un dels més joves dels caps i perquè només portava dues setmanes. Aquest petit comentari em va donar forces i ànims per seguir endavant. En aquest moment em va venir al cap una frase que em deia sempre la meva mare: “T’has de fixar en els detalls però que no se’t oblidi mai deixar de somiar ja que els somnis són un dels nostres objectius”.
Quan vaig trucar a la porta de l’habitació no em va contestar. Vaig estar insistint durant uns 5 minuts però res, estaria en algun altre lloc. Li vaig deixar una nota a la porta dient:
“Nescesito parlar amb tu. Marc”
.jpg)
0 comentarios: