Un xic de món /Moscou/
-Moscou! Això és Moscou, no hi ha cap dubte. És la basílica de San Basilio!- vaig exclamar
-Moscou? Si és on hi ha el gran museu de la Cosmonàutica!- va exclamar en Pol
Cadascú amb el seu tema, com podeu veure. I no cal dir que la Laia no es queda endarrere:
-Jo vull entrar a la caseta de nines! És preciosa- va acabar la Laia, però ella es referia a la Basílica.
Així no va caldre dir res. Si vau anar a Moscou i vau veure tres nens amb la boca oberta, mirant cap amunt i dirigint-se a la basílica, érem nosaltres!
Vam entrar sense visita guiada, si no havíem de pagar. Però era un palau! Tot d’or, tot tant ben pintat.
-Jo vull aquesta caseta a casa. Juguem? Va?
La Laia insistia però nosaltres no li fèiem cas, no perquè no volguéssim, simplement estàvem als núvols.
Vam passejar i passejar i vam arribar a una sala on hi havia... més de cinquanta vestits d’aquella època de quan es va fer . Llavors la Laia no si va poder resistir més. D’una revoltada, va agafar un vestit (ni havia de totes les talles) i va sortir corrents
-Juguem, és fabulós.- insistia
Qui es pot resistir a una meravella tant gran. Ara donava igual, en qualsevol moment ens esfumaríem i això no es podria repetir.
Vam vestir-nos rient com uns desesperats, ja us ho podeu imaginar, aquells vestits llargs, brodats, amb fil d’or...
Vam córrer per tota la basílica i vam jugar fins a cansar-nos. Tot d’una algú ens perseguia
-Ai, ai-deia la Laia
Ens vam treure els vestits, els vam “mig plegar” i vam sortir cames ajudeu-me. No vam parar fins ser al mig de Moscou, ven lluny del perseguidors
-I ara, un petit pas a la humanitat- va dir el Pol, referint-se a el museu- primer objectiu, la Lluna.
Vam mirar un mapa que hi havia i havíem de caminar una mica. Al cap de una horeta ja hi érem. I sí, sí, tenia forma de lluna
-És la lluna de veritat- preguntà la Laia
Vam entrar i era com si estiguéssim en una nau de veritat (en Pol va flipar). Just aquella tarda feien una activitat per nenes i ens deixaven pilotar virtualment, menjar amb sobres...
Havies de triar un planeta i arribar-hi. Mentrestant, estaves a la nau. Nosaltres vam anar a Plutó (ho va triar ell perquè dures més). El més xulo era que: NO HI HAVIA GRAVETAT!!!
Vam fer un experiment, deixàvem una mica d’aigua i volava amb formes de gotetes. Es podíem agafar però quan el Pol la va agafar...
NOOOOO, PERQUÈ, NOOO. ADÉU MOSCOU.
Ja havíem de marxar.
.jpg)
0 comentarios: