Un xic de món (Atenes)
Em sento marejat, hi moltes veus, gent cridant…
-La cursa de 10KM comença d’aquí deu minuts a la plaça major-se senti per uns altaveus.
Es com si hi hagues una celebració, o alguna cosa per l’estil. Li agafo la mà a la Laia no sigui que es perdi.
-Acario, corre, que començarà la cursa- em va cridà algú. Em vaig girà.- Perdoni, me equivocat de persona. Tu qui ets?
-Jo sóc l’Òscar, ella la Laia i ell el Pol. A on estem?
-On vols que estiguem, a Atenes. Avui comença la setmana grega. Entre els tres primers dies fan les olimpiades. Anem o farem tard. Pel camí m’expliques com es que estàs a Atenes i no ho saps, per cert, em dic Crypress, però em podeu dir Cry.
Vam caminar per la maravellosa part antiga de Atenes fins arribar a… Sabeu les pelis? Com allà, igualet.
-Tres, dos , una PIIIIIIIPP
-Uuuuuuaaaaa- es va posar a plorar la Laia, en Pol que tenia més paciència la va consolar.
vam veure la cursa, una lluita i unts salts de llargada.
-Què guai, això si que és veure bé Grècia; res de museus i a sobre, és la canya, es vesteixen com abans, fan les olimpiades iguals. Sabieu que les primeres olimpiades van ser les gregues?- es va emocionar el Pol, a qui els esports li fascinen.
Van dormir a casa del Cry. L’ endemà feien un mercat grec. Vam anari i estava molt currat.
-Jo me vull vestir con una glega
-I jo vull aquella armadura grega- van demanar en Pol i la Laia
Escurant les butxaques vaig pagar-los’hi amb la condició que el Pol em tornes els diners.
Vam anar a casa d’en Cry i ens va donar aigua fresca.
-Alça manela- cridà en Pol - me tirat l’aigua al damunt.
-Així estaràs fresquet- va dir en Cry, al veure que posava mala cara… -no t’enfadis, era una broma. Ara mateix et vaig a buscar un drap.
Però avans de que tornes a arribar…. Vam tornar a viatgar, sense poderi fer res. Què faria que viatgesim? Per què?
.jpg)
0 comentarios: