Un xic de món /Japó/

10:32 Unknown 0 Comments

No costa saber per on parem.  Gent amb ulls allargats!

-¿Japó o xina?- preguntar en Pol

-Jo sóc visionari! Estem a Japó- vaig fardar.

-Ets màgic?- em va preguntar la Laia, i no,  simplement i havia un cartell on deia Tokio en diferents idiomes.

Allà tot era màgic. Les casetes, la gent. Passejant, passejant vam arribar a un mercat. Però era un mercat especial. Era el mercat TSUKIJI.

-Ecss, peix- va protestar en Pol- cal que hi entrem.

I pensant que és el mercat de peix més gran del món i que cada dia s’hi venen casi 3.000 tonelades de peix, sí, si ha d’entrar.

-Laia, s’hi vols fem un joc. Has de contar tots els tipus de peix. El Pol t’ajudarà- vaig proposar.

Però en Pol es va negar a entra. Deia que el entre mig d’aquelles 3.000 tonelades de peix i amb aquell “perfum” no havia d’anar-hi a fer res, així em va tocar ajudar-la a mi.

-444, 445, 446, 447, 448, 449,i  450 !!!- a vegades no sé perquè parlo.

Un nen se’ns va acosta i va intentar dir:

-Hio hablou uni mice le espanyol.

Es va presentar i ens va acompanya al barri de Asakusa. Era un barri més tradicional. Vam entrar a un temple. El nen ens va explicar que era el temple més antic de Tokio i ens va explicar la seva llegenda (la que podeu veure al pergamí, està traduida).

-Per que escriviu amb ralletes- li va preguntà la Laia.

Ens va portar a casa seva  i ens va ensenyar a escriure alguna cosa.

Primer ens va ensenyar a escriure amb ploma, i després ens va proposar escriure el nostre nom. Ens va ajudar. Era molt difícil però ell deia tot el contrari. Aleshores nosaltres li vam ensenyar a escriure el seu nom en espanyol.

En acabar ens vam fer una foto amb els dibuixos.

-Oh, mira les mans de la Laia- va dir-me el Pol. Les tenia plenes de tinta. Ens las vam anar a rentar al lavabo però vam tornar a marxar sense acomiadar-nos.