Un xic de món /Turquia/

21:21 Unknown 0 Comments

Doncs, tornem amb el dilema de sempre. On som?

-A la prehistòria -s’avança la Laia

-Va, calla ja! – es va posar nerviós el Pol. – Ara si que no sabem on som. Ara que, tornem a fer exploradors?

Doncs... SI. Que vols fer sinó. Aquest lloc de estrany si que ho es. És com unes cases excavades a la pedra.

-Mira, a globus

1r pista, hi ha gent, i no molt lluny!

Hi vam anar però ja havien marxat. Però una nota al terra!

-Lleigueix Pol, ràpid- vaig dir i llavors va començar a llegir:

“On anirem? Nens i nenes, si ho voleu descobrir només cal que seguiu les pistes. A cada lloc trobareu una lletra o dos o tres... Bona sort

PD: La següent pista està a 11m recte, 2a l’esquerra!”

-Ei, nois, on heu trobat aquest paper?- ens va preguntar una dona joveneta

-Nosaltres l’hem trobat al terra.- es va defensar el Pol.

-Es que som d’un esplai i estàvem fent una gimcana per aquí.- continuà -voleu venir amb nosaltres?

Serà diver, descobrirem on anirem- saltà un nen

-Com on anirem? Si aquí diu “On an.. anirem..”Pol perquè lleigeixes el que vols- em va fer posar vermell i només va dir, me equivocat!- Però on som?

-Som a Capadòcia, el millor lloc de Turquia.

Vam fer la gimcana. La veritat és que va ser divertida. I el paisatge, les cases... ÉS UNA MARAVELLA NATURAL!!

Al final de la gimcana ens va sortir : Piscinas de Pamukkale

Vam anar-hi amb avió.

-Un avió- saltava d’alegria la Laia.

Quan vam arribar pensàvem que era un desert blanc. Després ens van explicar que era un fenomen natural de pedra de guix per on l’aigua del riu baixava en forma de cascades o terrasses.

Ens van deixar banyar-nos’hi però, el bany no va durar ni un minut i ja no hi erem.