Mai no es deixa de somiar /Capítol 14/
A les 12 em vaig plantar a la seva habitació.
- Ei Marc, si que ets puntual! - va exclamar ella
- Hola, ui que guapa que t'has posat!- li vaig dir
La veritat es que es veia que s'havia arreglat ja que potrava un vestit vermell i s'havia maquillat.
-Gràcies tu també tas arreglat- em va dir ella. T'he fet venir perquè nescesitava algú per parlar i avui a la cafetería he vist que eres la persona ideal.
-Ah doncs moltes gràcies. I que es el que em vols dir?- li vaig preguntar
- La meva història. Jo també era un nena que només feia que treballar, la rutina de despertar-te, anar a l'escola, fer els deures i anar a dormir. Tot aixó va canviar quan em vaig caure i s'em van passar les ganes de treballar. La meva mare em va portar al metge u es qusntes vagades fins que un dia el metge els hi va dir als meus pares que es quedessin fora, jo vaig entrar i em vaig trobar a l'alcalde que em va portar a una sala on em va fer unes perguntes i desprès em va dur a la pressò. Mai he pogut veure els meus pares.- em va dir
- Buff- vaig exclamar. I que els hi van dir als teus pares?
- Els metges els hi van dir que em vaig escapar - va dir-me amb cara de tristesa
- S'ha de ser molt cruel per fer patir així a la gent- vaig protestar
La veritat es que em feia molta pena ja que es notava que els trobava a faltar i que li molestava no haber pogut despedir-se dels seus pares. En canvi per part meva va ser descisió meva marxar de casa per anar a espiar a l'alcalde.
Despres vam estar parlant de la organització fins que vam descidir anar a dormir ja que l'endemà hi haurien reunions.
.jpg)
0 comentarios: