Capítol 15 /Mai no es deixa de somiar/
Com ja havíem acordat a les 8 del matí tothom va anar amb el seu grup per fer unes reunions extraordinàries degudes al descobriment de la substància. En arribar em vaig asseure’m a la meva taula al costat de la Judith. La Judith va dir:
- Hola a tots i gràcies per venir. A causa de l’últim descobriment trobo que hauríem de dedicar més atenció a altres coses. Algú té alguna proposta?- va preguntar
- Jo- va exclama un noi. Jo crec que algú s’hauria de colar a la casa de l’alcalde i intentar accedir a la planta 4.
- Això ja ho hem provat però tenen un molt bon sistema de seguretat. És massa arriscat. Jo proposo infiltrar un robot a casa l’alcalde- va dir una dona del fons de la sala.
- Pot estar bé- vaig dir. Podem vendre un robot de neteja amb un sistema d’espionatge camuflat dins seu.
- Molt bé, ara farem una votació per aprovar la proposta. Si us agrada la idea i la voleu tirar endavant voteu que si a través dels vostres rellotges. Teniu fins aquesta tarda per pensar-ho, a les 6 es tanca la votació- va explicar la Judith.
Al sortir d’allà vaig anar amb la Judith a fer un cafè. Em va dir que li havia semblat molt bé la meva idea del robot. En aquell moment em van venir a la ment els meus pares. D’ença que vaig marxar que no saben res de mi. Li vaig dir a la Judith si hi havia alguna manera de poder veure que feien i com estaven.
- Marc, des de la sala de seguretat pots veure cada divendres la ronda per les cases i totes les feines de la ciutat.
- Doncs no ho sabia, i jo ho puc mirar? - li vaig preguntar.
- Sí que ho pots mirar, està obert per a tothom d’aquí. Només cal que vaguis el divendres a la sala de 8.00 a 10.00 del matí.
- Moltes gràcies Judith. Demà hi aniré.
L’endemà aniria a la sala de seguretat a veure què feien els meus pares i que els hi havia dit l’alcalde sobre mi.
.jpg)
0 comentarios: