Mai no és deixa de somiar /Capítol 16/
A primera hora ja estava dret a la sala de control. Per poder entrar-hi vaig haver de passar mil passos ja que és un lloc amb alta seguretat. Primer vaig haver de posar les empremtes i els ulla, ja que cada persona té uns ulls diferents, després vaig haver de posar el meu codi personal. Al fi les portes es van obrir i vaig entrar a la sala de seguretat amb unes grans pantalles i un munt de gent treballant.
Em va venir un noi alt. Es deia Pau i era el cap de control de la sala de seguretat. Em va saludar i em va dir que ja contava amb la meva vista. Em va dir que havien connectat a la sala B totes les càmeres que donaven a la meva antiga casa. Al arribar vaig veure una sala grandiosa amb un es pantalles gegant que cobrien totes les parets.
Les pantalles és van encendre i vaig veure la meva mare, fent el menjar, el meu germà, fent els deures, i el mau pare, no hi era ja que estava treballant. Va ser una sensació molt estranya ja que tot seguia igual. No se’ls veia alterats ni preocupats per mi. Em va estanyar molt però, en Pau va tallar tots els meus pensaments amb la frase: “Encara no ha acabat tot”. Em va dir que tenien el vídeo de quan l’alcalde va anar a casa per dir-los als meus pares el meu problema.
Els hi va dir “Hola a tots, vinc aquí per informar-los que el seu fill Marc ha tingut un greu accident. L’han atropellat però s’ha recuperat. El problema és que s’ha escapat i ha marxat de la ciutat” Segon allò jo estava viatjant pel món. Això era el que li havia dit l’alcalde als meus pares.
.jpg)
0 comentarios: